El concepte
competència
va
néixer en
el món de les empreses i s'utilitzà
per a definir els coneixements, habilitats i
destreses
que té un individu per a donar respostes eficients i ràpides als
problemes que s'enfronta en un determinat context. Aquesta
idea de competència en
l'educació
va
ser definida
en la Llei Orgànica d'Educació (LOE) el
2006 per a
especificar
unes
noves estratègies i didàctiques d'aprenentatge que
fossin útils
per
a crear ciutadans més autònoms, actius i participatius. Aquest
objectiu que proposa
l'escola innovadora,
se
centra
més a
fomentar una educació on l'alumne
adquireixi un paper actiu en el procés d'aprenentatge.
És
per això que el terme competència inclou tant sabers teòrics com
a pràctics de
la mateixa manera que les actituds. El
projecte DeSeCo, OCD (2002) classifica
les competències
clau en tres nivells. «la interacció entre un grup socialment
heterogeni, actuar de forma autònoma
i utilitzar les ferramentes (cognitives, socials i físic)
de forma interactiva». L'Informe Delors de la UNESCO (1996) «La educación encierra un tesoro»
estableix
quatre
pilars fonamentals
en el món educació:
aprendre a ser, aprendre a conèixer, aprendre a fer i aprendre a
conviure.
Imatge extreta de Flick que és Wiki Commons (link) |
Les competències bàsiques no només
es centren en les aules, sino que es tenen en compte les relacions
personals que s'estableixen, la comunicació entre tots els membres
de la comunitat educativa, professors, alumnes, famílies etc. Ara bé
no sempre és fàcil dur-les a terme, atès que els centres es troben
amb un currículum que complir, on cada vegada hi ha més continguts
per assolir, i això fa que el professor es trobi saturat i frustrat
per a la quantitat de coneixement que l'alumne ha d'aconseguir; amb
el llibre com a instrument bàsic, el qual resulta molt difícil
acabar dins el termini escolar i a més condiciona l'autonomia
professional. No hem d'oblidar que venin d'un sistema educatiu
propodèutic i selectiu amb uns conitinguts tancats, el qual obligava
als alumnes a memoritzar un gran nombre de continguts adreçats a uns
estudis universitaris.
Per
tant hem de lluitar per una educació
que formi a estudiants implicats i entusiastes, que es puguin
desenvolupar en funció de les seves possibilitats i habilitats. Que
arribin
a adquirir un pensament crític, que els
ajudi
a qüestionar les estructures de la societat mentre que l'educador
es limiti a acompanyar-los i a guiar-los, proporcionant-los els elements
necessaris per a què es desenvolupin com a un ciutadans lliures i
autònoms que, sàpiguen donar respostes als problemes que la vida quotidiana els hi presentarà. Tal com comentava en el meu blog Les competencies, el Doctor en Sociologia Rafael Feito Alonso manifestà que: " L'escola ha de formar persones amb capacitat per aprendre permanenment, lectors inquietuts, ciutadans participatius i solidaris, pares i mares implicats, treballadors innovadors i responsebles..." encara que considera que les competències a Espanya es contemplen com un afegit més al currículum, en comptes que els continguts estiguin al servei de les competències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada