https://www.flickr.com/photos/prometeopuebla/ |
En el meu blog anterior «El perquè de les competències?» comentava que les competències a Espanya
encara es contemplen com un afegit més al currículum, en comptes
que els continguts estiguin al seu servei. El món de la docència ha
de tenir clar que les competències bàsiques són l'element central
del currículum i ha de distanciar-se de la idea que són una qüestió
merament formal, ja que han de ser l'objectiu de l'educació. La
qual cosa implica replantejar el sistema educatiu, i no limitar-se a
fer un llistat de competències, sinó que els docents han d'aprendre
a desenvolupar-les i poder així atendre a les necessitat que
plantegen: tals com el coneixement (saber), habilitats (saber fer),
actituds i valors (saber ser). De fet tindran la consideració de
bàsiques, aquelles que permetin a l'alumnat: assolir la seva
realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a
la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar
un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
L'objectiu de l'educació no és
transmetre informacions sinó provocar aprenentatges de competències,
un estudiant pot tenir èxit acadèmic però pot tenir un fracàs
personal i social. Ara bé, no hi competències si no hi ha
disposició, pot haver-hi competència en potencia però no en acte,
són tan importants els coneixements com les habilitats. El
coneixement no arriba amb la capacitat de memoritzar més aviat amb
la capacitat de raonar. Confucio deia que, aprenem fent: "escolto
o oblido, veig i crec faig i comprenc". Com es poden
desenvolupar les competències bàsiques? Segons Zabala i Arnau a
partir d'unes variants metodològiques que incloguin: a més d'unes
activitats determinades (classe expositiva, per descobriment, per
projectes...) unes relacions comunicatives que facin que coneguin el
seu paper (directius, participatius, cooperatius...), maneres
d'agrupació a l'aula (gran grup, equips fixos o mòbils...),
distribuir l'espai i el temps (racons, tallers, aules d'àrea...) un
sistema d'organització dels continguts disciplinaris,
interdisciplinari, globalitzador...) l'ús de materials curriculars
(llibre de text, ensenyança assistida per ordinador, fitxes auto
corregibles...) i procediments per a l'avaluació (de resultat,
formativa, sancionadora...) Delors manifestà que: per millorar la
qualitat de l'educació també ha de millorar la formació, la
situació social i les condicions de treball del personal docent. El
docent ha de ser un conductor intel·lectual adaptat a la vida
moderna capaç de gestionar una heterogeneïtat de coneixement que
aportin a l'alumne una visió crítica i reflexiva d'un món cada dia
més globalitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada