Blogs &webs

Durant tot el curs hem estat treballant en diferents blogs i pàgines web, de fet sense treure importància a les classes presencial, m'han suposat una gran ajuda a l'hora de realitzar les tasques de totes les assignatures. Això ha fet que m' adoni de la importància que té la informació a la xarxa. M'ha fet reflexionar de quina manera ens facilita i ens agilitza el treball, ara bé també m'ha fet conscient de la importància que té saber triar bé la informació i la responsabilitat de qui la penja. Quan es creen aquestes eines s'ha de ser conscient que altres persones aprofitaran la informació per a les seves investigacions, i han de ser seriosos a l'hora de compartir-la. Amb això vull dir que la gent quan crea un blog o edita un web amb certs continguts ha de treballar en certa correcció, pensant amb altres menys inexperts que necessitaran del seu asserament.

http://bit.ly/1KIXP8o

M'ha costat molt seleccionar blogs i webs pel meu blog, valgui la redundància, ja que al llarg de tot el curs hem treballat amb un gran nombre autors de rellevància que m'han aportat molt de coneixement, i com la tasca em resultava difícil he optat per reduir-ho a pàgines de les Ciències Socials, que és l'assignatura amb la qual m'estic especialitzant i també relacionades a la unitat didàctica que he preparat sobre l' Antic Egipte. Encara que m'agradaria remarcar la dificultat que m'he trobat a l'hora de buscar informació a la xarxa de Ciències Socials en català. La qual cosa ho he comentat amb especialistes de la matèria i m'ho han confirmat.

Els blogs i webs penjades, com he comentat anterior, fan referencia a la meva especialització per tant m'agradaria destacar la web del professor francisco és molt interessant atès que presenta un gran nombre de recursos, activitats i metodologies de diferents matèries per a treballar a l'aula. Igual que la de Ciències Socials a l'ESO i al batxillerat ens trobem davant un gran nombre de recursos per a treballar a l'aula, també he agafat una web del British Museum i una altra de Ciencias Sociales de IES la Madraza (Granada) perquè presenten activitats amb angles, i penso que és una manera interdisciplinari de treballar. I una altra web que he trobat interessantíssima és una web del Ministerio de Educació, Cultura i Deporte, on apareixen projectes per a treballar en competències d'Ana Basterra i Miren Linaza. Pel que fa els blogs, el mateix, he triat blocs relacionats amb la meva especialitat que han m'han resultat interessats.

Open education

Després d'haver fet el meu PLE, al blog anterior,i haver reflexionat sobre tots els recursos que utilitzava per a dur a terme el procés d'aprenentatge, la meva idea d'educació ha canviat radicalment. Fins ara era la de cursos online, on els alumnes es matriculaven a uns estudis i rebien classes no presencials (molts cars per dir-ho tot). De fet, aquesta havia set la meva experiència en la Universitat Oberta de Catalunya. Després de fer una recerca a Internet, he vist que un nou fenomen educatiu està sorgint, els MOOC ( massive open online coursers), originat a Estats Unitats l'any 2012, són cursos que s'ofereixen gratuïtament a la xarxa i el pot seguir qualsevol persona des de qualsevol indret del món. Pareix que tal com comenta en el diari «ara.cat» José Maria Vilalta, el nombre d'inscrits «fa feredat». Aquest sistema de moment és nou i no es poden fer moltes valoracions, i encara que  té molts de detractors, des del meu punt de vista és  força interessant, ja que permet a molts d'estudiants arribar a fer realitat el seu somni.

Ara bé, el procés d'aprenentatge va molt més enllà de la recerca d'informació i inscripció a cursos online, que al cap i a la fi no deixen de tenir la mateixa estructura que l'educació clàssica (l'alumne s'aprofita dels recursos que el professor li ofereix).És molt més que tot això: és la participació i col·laboració dins la xarxa, la qual cosa ens porta a la reflexió i a la crítica. El gran nombre plataformes i eines a les que accedim, amplien el nostre coneixement i  els nostres punts de mira. Han nascut unes noves eines educatives que giren al voltant de les TIC i tal com comenten Jordi Adell i Linda Castaneda: «intenten aprofitar el seu màxim potencial comunicatiu, informatiu, col·laboratiu, interactiu, creatiu i innovador en el marc d'una nova cultura de l'aprenentatge». Per tant, hem de tenir en compte que el nostre context educatiu s'enriqueix, no tan sols a partir de l'aprofitament dels recursos que ens presenta la xarxa, sinó també a partir de la nostra participació i interacció. Molts d'autors per a poder arribar al màxim nombre de persones que puguin beneficiar-se dels seus continguts han creat unes lllicencies totalment obertes.

Jo sóc de la idea que els continguts de la xarxa han de ser el més lliure possible, encara que si els restringiria  als fins econòmics, atès que  si els autors presenten una informació totalment lliure perquè se'n pugui beneficiar tot el món, no crec que ningú n' hagi de treure beneficis econòmics. Per tant a l'hora de crear la meva llicència Creative Commons he tengut en compte les premisses anteriors, per a mi els continguts dins la xarxa han de ser el més lliure possible. L' única restricció que posaria seria que no tenguin fins comercials. És a dir, la informació ha de ser de domini públic perquè els usuaris puguin utilitzar el material sense la necessitat de sol·licitar el permís a l'autor de l'obra, però no ha d' estar permès treure'n profit econòmic.

Font: Imatge pròpia

Quin és el meu PLE?

L'ús de les tecnologies han facilitat i diversificat el nostre entorn d'aprenentatge i m'atreviria a dir que l'han democratitzat. I dic democratitzat perquè les vies de coneixement s'han expandit de la biblioteca, no sempre a l'abast de tots, a una àmplia xarxa de disciplines o coneixements aconseguits amb rapidesa a partir d'una multiplicitat de circuits, els quals ens faciliten la informació i l'aprenentatge d'una manera ràpida. 

Després de fer una reflexió i crear el meu Entorn Personal d'Aprenentatge, he pres consciencia que fins a l'inici del màster he set una visitant a la xarxa. El meu procés d'aprenentatge s'havia basat en la recerca d'informació a partir de diferents fonts, que no citaré atès que ja queden reflectides en el meu PLE, que hem servien per a la lectura i reflexió. El meu procés d'aprenentatge és quedava reduït a la consulta, de fet no compartia ni transformava la informació de la mateixa manera que no em relacionava amb altres persones.

El disseny del meu PLE no li fet d'una manera arbitraria, sinó que he volgut construir una piràmide horitzontal per posar en evidencia la meva connexió  amb el món virtual.

En aquest gràfic queda reflectit la meva relació amb les noves tecnologies que, com he comentat, s'ha anat ampliant a mesura que hem anat fent diferents activitats a l'aula. He obert un twitter i un blog, he utilitzat Instagram, flicker, he aprés a utilitzar diferents eines com cmaps, Google drive, Drobox, etc. La meva presencia a la xarxa s'ha fet més patent, i encara que no m'atreveixo a dir que sóc resident, sí que ha començat a haver-hi un equilibri amb la utilització d'eines.  En un principi quan se'ns va encomanar la tasca de fer el nostre PLE, vaig pensar que serie molt més reduït i m'he adonat que s'ha anat enriquint durant el màster.  Dins el meu procés d'aprenentatge s'han inclòs a part de les eines de lectura (informació) las de reflexió (llocs on escric, comento, analitzo) i relació ( connexió amb altres persones amb les quals aprenc i comparteixo informació).

Després de la realització del meu PLE  i aturar-me a pensar, la meva forma d'entendre com s'aprèn ha canviat, considero que la millor manera d'aprendre no és accedint a la informació per molt bona i fiable que sigui, sinó que la millor manera d'aprendre és fent coses i intercanviant informació.

Una darrera mirada

Flickr:Nathan Gibbs

Des que vàrem iniciar el MFP en el mes de setembre, cada dia que ha passat m'he sentit més atreta cap al món de la docència i en ganes d'aportar un granet d'arena amb el que hem après.  Finalitzo l'assignatura  en la idea reforçada que l'escola ha de ser  integradora, que ha d'atendre a la diversitat i la multiculturalitat a la qual s'enfronta. Que ha de fomentar l'intercanvi   de visions a través de la comunicació, l'entesa i la convivència, i així viure millor en una societat intercultural. Que ha d'establir estratègies que s'ajustin a les necessitats dels alumnes i no només pels que presentin problemes, limitacions personals o socials. És a  dir, que ha de saber reconèixer i valorar les capacitats especifiques de cada alumne.                               
Tal com comenta Elsa Punset tots tenim capacitats creatives, simplement s'han de trobar i una vegade que es troben són el motor de les nostres vides.

Flickr:M a n u e l

 Ha canviat la idea que tenia de l'educació, ara considero que s'ha de passar del sistema educatiu propedèutic al constructivista. Tal com comentava en les noves competències, no podem seguir ancorats al sistema tradicional, s'han d'establir noves estratègies i metodologies que fomentin el coneixement i la creativitat de cada individu. L'alumne ha de passar a tenir un paper actiu en el procés educatiu, mentre que el rol del professor ha de ser el de guia. La millor manera d'aprendre és fent. Soc de la idea de  Francesco Tonucci, les aules haurien de convertir-se en laboratoris i tallers perquè els alumnes aprenguin experimentant. El llibre de text hauria de passar a ser una eina entre d'altres, de la mateixa manera que hauria de canviar el model d'avaluació.

L'avaluació no pot continuar sent una qualificació numèrica que s'atengui al contingut d'un llibre o el que ha dit el professor. S'hauria de dur a terme durant tot el procés educatiu, i haurià de ser continua, sumativa i formativa, a més s'hauria d'afavorir la coavaluació i l'autoavaluació. L'alumne ha de ser conscient de les seves necessitats i avanços. De fet, l'avaluació ha de servir per recollir informació sobre com l'alumne va aprenent, com s'enfronta a les activitats i de quina manera s'aconsegueixen els objectius proposats pel dòcent.  Tal com apuntava en el meu blog sobre avaluació, aquesta ha de servir per a detectar els errors i conèixer quines han estat les dificultats durant el procés d'aprenentatge.

Des del meu punt de vista els futurs docents hem de ser capaces d'aportar estratègies i didàctiques d'aprenentatge, per a què l'escola sigui motivadora, que els alumnes s'involucrin i gaudeixin aprenent. Que es desenvolupin dins un entorn agradable, que creí ciutadans autònoms, lliures i participatius. En definitiva, entre tots hem d'aconseguir crear una escola: acollidora, integradora, respectuosa, creativa, motivadora,  heterogènia...

Me'n vaig en la frase de Francesco Tonucci: «l'escola ha de ser un lloc per gaudir, un espai on els alumnes siguin feliços», i amb aquest vídeo que hem creat les meves companyes Mar Pérez, Carme Ramis i jo, en poques paraules i unes quantes imatges definim  la nostra visió de d'educació.

La Senda cap a l'Aprenentatge on PhotoPeach
 

*Instagram i * twitter: eines educatives

Flickr:Brent Ozar

A la assignatura processos i contextos he descobert Instagram i twitter, de fet en cap moment m'havia interessat pel món de les xarxes socials. Ha estat la primera vegada que he utilitzat Instagram i el fet de poder realitzar fotografies instantànies i tenir la possibilitat de  penjar-les  a Facebook, Flickr, Twitter entre d'altres, ha suposat un gran descobriment per a mi.

Flicker:SoulRiser

Després d'haver analitzat que suposaria pel docent utilitzar aquestes eines, he arribat a la conclusió que,  poden ser de gran utilitat pel professor, encara que no es pugui utilitzar el mòbil dins l'aula, a través d'imatges capturades pot dur a terme diferents activitats a l'aula. Com ara: iniciar una redacció oral o escrita a partir d'imatges creades per a l'ocasió, fer presentacions de blogs, compartir fotos mentre els alumnes fan una activitat de grup etc.

Font pròpia: http://instagram.com/p/v0SBfJJeu-/?modal=true

La professora Lisa Highfillhttps  seria un bon model a seguir per a molts de 

docents, des de fa temps combina instagram i twitter per a incentivar els alumnes a 

l'autoreflexió i creació.

Quant a twitter, ens permet estar informats de les notícies més recents que ens 'interessen i a la vegada pot arribar a ser una eina d'auto promoció. I si em poso a pensar en la seva utilitat en l'educació, també la considero una bona eina tant per l'alumnat com pel docent. En el cas de l'alumnat,  en ser un instrument comunicatiu pot fomentar la lectura i l'escriptura entre iguals, sempre que els alumnes siguin majors de 14 anys, atès que està prohibida la seva utilització fins aquesta edat. Amb aquesta xarxa social es poden dur a terme a l'aula un gran nombre d'activitats, les quals igual que Instagram atorgarien als alumnes un paper actiu i això faria que se sentissin més involucrats en el procés d'aprenentatge.I en el cas del docent pot compartir informació, col·laborar debatre etc. entorn del món educatiu amb altres professionals i estudiants. El vídeo que mostro a continuació,  fa patent la seva versatilitat en el procés d'aprenentatge.



Encara que m'ha costat bastant treballar amb aquestes eines i sobretot amb Instagram, sóc conscient que és necessari conèixer-les per estar al dia. És una manera de connectar amb els alumnes i fer el procés d'aprenentatge més proper. Ambdós recursos són uns elements que poden ser motivadors per a despertar el seu interès per a una assignatura.

Les competències bàsiques comporten una nova mirada entorn de l'avaluació

Flickr:Daniel Lobo. Educación

Durant dècades l'objectiu de l'escola ha estat seleccionar els millors,  amb l'única intenció d'avaluar a l'alumne en funció d'unes proves de temes estandarditzats que, facilitessin l'arribada a la universitat. La introducció de les competències bàsiques ha suposat un canvi a l'hora de veure l'educació, el fet que aquestes vulguin impulsar un coneixement més transversal on una determinada disciplina aporti diferents coneixements, ha de  conduir a nous plantejaments educatius i a la creació de noves estratègies didàctiques d'aprenentatge. Tal com comentava en el meu blog «El perquè de les competències bàsiques», l'educació ha de crear ciutadans autònoms, crítics, actius i participatius.

Les competències bàsiques han suposat una nova manera de reflectir l'educació, educar per a la vida, ara bé aquestes no podran dur-se a terme si no es pense també en un canvi radical a l'hora de qualificar. Antoni Zabla i Laia Arnau en la «Idea Clave 11» del llibre «11 ideas clave: como enseñar i aprender competencias» apunten que: l'avaluació a l'escola hauria de dirigir-se a tot el procés d'aprenentatge. És  a dir, a les activitats que promou el professorat, a les experiències que realitza l'alumne i als continguts  d'aprenentatge. De fet el procés avaluador de les competències hauria de basar-se en mitjans que avaluïn el que ha après l'alumne i si li poden ser de profit per a la vida. Jose Luís Castillo, en el vídeo «Evaluación y calificación en el cambio educativo: que mirar como contarlo» manifesta que: s'ha de reinventar la funció de docent, i la manera més eficaç fer-ho podria ser a través de l'avaluació. Tal com comenta, estam davant un món canviant on el docent no pot estar al servei de la qualificació, no pot encasellar dins una determinada qualificació numèrica a un alumne per a la resta de la seva vida. No es pot avaluar en funció dels continguts d'un llibre o del que ha dit el professor, atès que els continguts d'una matèria poden expressar-se de diferent manera , sense haver de repetir literalment un determinat contingut.  Castillo proposa una avaluació de caràcter orientatiu que ajudi a l'alumne a saber quin camí prendre, individualitzada i participativa.

Actualment no ens aturem de buscar noves metodologies i recursos per allunyar-nos de l'educació tradicional ara bé després d'haver escoltat a Jose Luís Castillo i haver llegit «Avaluar per aprendre» de Neus Sanmarti, la qual opina que aprendre a avaluar-se,  és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre i ser més autònom. Doncs, queda patent que un dels principals canvis que ha de sofrir l'educació és,  revisar el sistema d'avaluació, no es pot seguir avaluant de la mateixa manera que fa vint anys. A l'hora de dissenyar l'aprenentatge s'ha de tenir en compte el perquè dels errors de l'alumne i quines han estat les dificultats. De fet com diu Sanmarti, si no canvia l'avaluació, no canviarà res.

#EdubateMA Les competencies basiques comporten una nova mirada entorn de l'avaluacio

• Una foto publicada por @dongwei45 on Nov 11, 2014 at 11:09 PST

És poden desenvolupar les competències bàsiques dins el currículum ?

https://www.flickr.com/photos/prometeopuebla/

En el meu blog anterior «El perquè de les competències?» comentava que les competències a Espanya encara es contemplen com un afegit més al currículum, en comptes que els continguts estiguin al seu servei. El món de la docència ha de tenir clar que les competències bàsiques són l'element central del currículum i ha de distanciar-se de la idea que són una qüestió merament formal, ja que han de ser l'objectiu de l'educació. La qual cosa implica replantejar el sistema educatiu, i no limitar-se a fer un llistat de competències, sinó que els docents han d'aprendre a desenvolupar-les i poder així atendre a les necessitat que plantegen: tals com el coneixement (saber), habilitats (saber fer), actituds i valors (saber ser). De fet tindran la consideració de bàsiques, aquelles que permetin a l'alumnat: assolir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Hem de partir de la base que les disciplines no són suficients per aprendre competències, s'haurien d'analitzar a quina àrea científica pertanyen cada un dels seus continguts. La qual cosa ens du a fixar-nos que alguns continguts tenen suport disciplinari però n'hi d'altres que depenen de més d'una disciplina (interdisciplinaris) i altres que no estan recolzats per cap disciplina (meta disciplinaris). Després de la lectura de la «Idea Clave 8 » del llibre 11 ideas clave: como aprender y enseñar competències de Antoni Zabala i Laia Arnau, ens adonem que per l'exercici competent de la dimensió personal és necessari el domini de molts d'aspectes dels quals el sustent teòric és molt dèbil o no existeix, igual que si ens aturem a analitzar l'exercici professional en contextos reals, advertirem que és necessari el coneixement de moltes habilitats i actituds que no formen part de cap disciplina. És per això que, una escola que vulgui educar en competències ha d'analitzar i revisar les diferents àrees i els seus continguts i la manera d'ensenyar-los. 

L'objectiu de l'educació no és transmetre informacions sinó provocar aprenentatges de competències, un estudiant pot tenir èxit acadèmic però pot tenir un fracàs personal i social. Ara bé, no hi competències si no hi ha disposició, pot haver-hi competència en potencia però no en acte, són tan importants els coneixements com les habilitats. El coneixement no arriba amb la capacitat de memoritzar més aviat amb la capacitat de raonar. Confucio deia que, aprenem fent: "escolto o oblido, veig i crec faig i comprenc". Com es poden desenvolupar les competències bàsiques? Segons Zabala i Arnau a partir d'unes variants metodològiques que incloguin: a més d'unes activitats determinades (classe expositiva, per descobriment, per projectes...) unes relacions comunicatives que facin que coneguin el seu paper (directius, participatius, cooperatius...), maneres d'agrupació a l'aula (gran grup, equips fixos o mòbils...), distribuir l'espai i el temps (racons, tallers, aules d'àrea...) un sistema d'organització dels continguts disciplinaris, interdisciplinari, globalitzador...) l'ús de materials curriculars (llibre de text, ensenyança assistida per ordinador, fitxes auto corregibles...) i procediments per a l'avaluació (de resultat, formativa, sancionadora...) Delors manifestà que: per millorar la qualitat de l'educació també ha de millorar la formació, la situació social i les condicions de treball del personal docent. El docent ha de ser un conductor intel·lectual adaptat a la vida moderna capaç de gestionar una heterogeneïtat de coneixement que aportin a l'alumne una visió crítica i reflexiva d'un món cada dia més globalitzat. 

Esta el sistema educatiu espanyol preparat per ensenyar transversalment?

Una foto publicada por @dongwei45 el Nov 11, 2014 at 4:49 PST