Open education

Després d'haver fet el meu PLE, al blog anterior,i haver reflexionat sobre tots els recursos que utilitzava per a dur a terme el procés d'aprenentatge, la meva idea d'educació ha canviat radicalment. Fins ara era la de cursos online, on els alumnes es matriculaven a uns estudis i rebien classes no presencials (molts cars per dir-ho tot). De fet, aquesta havia set la meva experiència en la Universitat Oberta de Catalunya. Després de fer una recerca a Internet, he vist que un nou fenomen educatiu està sorgint, els MOOC ( massive open online coursers), originat a Estats Unitats l'any 2012, són cursos que s'ofereixen gratuïtament a la xarxa i el pot seguir qualsevol persona des de qualsevol indret del món. Pareix que tal com comenta en el diari «ara.cat» José Maria Vilalta, el nombre d'inscrits «fa feredat». Aquest sistema de moment és nou i no es poden fer moltes valoracions, i encara que  té molts de detractors, des del meu punt de vista és  força interessant, ja que permet a molts d'estudiants arribar a fer realitat el seu somni.

Ara bé, el procés d'aprenentatge va molt més enllà de la recerca d'informació i inscripció a cursos online, que al cap i a la fi no deixen de tenir la mateixa estructura que l'educació clàssica (l'alumne s'aprofita dels recursos que el professor li ofereix).És molt més que tot això: és la participació i col·laboració dins la xarxa, la qual cosa ens porta a la reflexió i a la crítica. El gran nombre plataformes i eines a les que accedim, amplien el nostre coneixement i  els nostres punts de mira. Han nascut unes noves eines educatives que giren al voltant de les TIC i tal com comenten Jordi Adell i Linda Castaneda: «intenten aprofitar el seu màxim potencial comunicatiu, informatiu, col·laboratiu, interactiu, creatiu i innovador en el marc d'una nova cultura de l'aprenentatge». Per tant, hem de tenir en compte que el nostre context educatiu s'enriqueix, no tan sols a partir de l'aprofitament dels recursos que ens presenta la xarxa, sinó també a partir de la nostra participació i interacció. Molts d'autors per a poder arribar al màxim nombre de persones que puguin beneficiar-se dels seus continguts han creat unes lllicencies totalment obertes.

Jo sóc de la idea que els continguts de la xarxa han de ser el més lliure possible, encara que si els restringiria  als fins econòmics, atès que  si els autors presenten una informació totalment lliure perquè se'n pugui beneficiar tot el món, no crec que ningú n' hagi de treure beneficis econòmics. Per tant a l'hora de crear la meva llicència Creative Commons he tengut en compte les premisses anteriors, per a mi els continguts dins la xarxa han de ser el més lliure possible. L' única restricció que posaria seria que no tenguin fins comercials. És a dir, la informació ha de ser de domini públic perquè els usuaris puguin utilitzar el material sense la necessitat de sol·licitar el permís a l'autor de l'obra, però no ha d' estar permès treure'n profit econòmic.

Font: Imatge pròpia