 |
| Flickr:Daniel Lobo. Educación |
Durant dècades l'objectiu de l'escola ha estat seleccionar els
millors, amb l'única intenció d'avaluar a l'alumne en funció d'unes
proves de temes estandarditzats que, facilitessin l'arribada a la
universitat. La introducció de les competències bàsiques ha suposat un
canvi a l'hora de veure l'educació, el fet que aquestes vulguin impulsar
un coneixement més transversal on una determinada disciplina aporti
diferents coneixements, ha de conduir a nous plantejaments educatius i a
la creació de noves estratègies didàctiques d'aprenentatge. Tal com
comentava en el meu blog «El perquè de les competències bàsiques»,
l'educació ha de crear ciutadans autònoms, crítics, actius i participatius.
Les competències bàsiques han suposat una nova manera de reflectir l'educació, educar per a la
vida, ara bé aquestes no podran dur-se a terme si no es pense també
en un canvi radical a l'hora de qualificar.
Antoni Zabla i Laia Arnau en la «Idea Clave 11» del llibre «11
ideas clave: como enseñar i aprender competencias» apunten
que: l'avaluació a l'escola hauria de dirigir-se a tot el procés
d'aprenentatge. És a dir, a les activitats que promou el professorat,
a les experiències que realitza l'alumne i als continguts d'aprenentatge. De fet el procés avaluador
de les competències hauria de basar-se
en mitjans que avaluïn el que ha après
l'alumne i si li poden ser de profit per a la vida.
Jose Luís Castillo, en
el vídeo
«Evaluación y calificación en el cambio educativo: que mirar como
contarlo» manifesta que: s'ha de
reinventar la funció de docent, i la manera més
eficaç fer-ho podria ser a través de l'avaluació.
Tal com comenta,
estam davant un món canviant on el docent no pot estar al servei de
la qualificació, no pot encasellar dins una determinada qualificació
numèrica a un alumne per a
la resta de la seva vida. No es pot avaluar
en funció dels continguts d'un llibre o del que ha dit el professor,
atès que els
continguts d'una matèria poden expressar-se de diferent manera ,
sense haver de repetir literalment un
determinat contingut. Castillo
proposa una avaluació de caràcter orientatiu que ajudi a l'alumne a
saber quin camí prendre, individualitzada i participativa.
Actualment no ens aturem de buscar noves metodologies i recursos per
allunyar-nos de l'educació tradicional ara bé després d'haver escoltat a
Jose Luís Castillo i haver llegit «Avaluar per aprendre» de Neus Sanmarti,
la qual opina que aprendre a avaluar-se, és una de les condicions
bàsiques per aprendre a aprendre i ser més autònom. Doncs, queda patent
que un dels principals canvis que ha de sofrir l'educació és, revisar el
sistema d'avaluació, no es pot seguir avaluant de la mateixa manera que
fa vint anys. A l'hora de dissenyar l'aprenentatge s'ha de tenir en
compte el perquè dels errors de l'alumne i quines han estat les
dificultats. De fet com diu Sanmarti, si no canvia l'avaluació, no canviarà res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada