Una darrera mirada

Flickr:Nathan Gibbs

Des que vàrem iniciar el MFP en el mes de setembre, cada dia que ha passat m'he sentit més atreta cap al món de la docència i en ganes d'aportar un granet d'arena amb el que hem après.  Finalitzo l'assignatura  en la idea reforçada que l'escola ha de ser  integradora, que ha d'atendre a la diversitat i la multiculturalitat a la qual s'enfronta. Que ha de fomentar l'intercanvi   de visions a través de la comunicació, l'entesa i la convivència, i així viure millor en una societat intercultural. Que ha d'establir estratègies que s'ajustin a les necessitats dels alumnes i no només pels que presentin problemes, limitacions personals o socials. És a  dir, que ha de saber reconèixer i valorar les capacitats especifiques de cada alumne.                               
Tal com comenta Elsa Punset tots tenim capacitats creatives, simplement s'han de trobar i una vegade que es troben són el motor de les nostres vides.

Flickr:M a n u e l

 Ha canviat la idea que tenia de l'educació, ara considero que s'ha de passar del sistema educatiu propedèutic al constructivista. Tal com comentava en les noves competències, no podem seguir ancorats al sistema tradicional, s'han d'establir noves estratègies i metodologies que fomentin el coneixement i la creativitat de cada individu. L'alumne ha de passar a tenir un paper actiu en el procés educatiu, mentre que el rol del professor ha de ser el de guia. La millor manera d'aprendre és fent. Soc de la idea de  Francesco Tonucci, les aules haurien de convertir-se en laboratoris i tallers perquè els alumnes aprenguin experimentant. El llibre de text hauria de passar a ser una eina entre d'altres, de la mateixa manera que hauria de canviar el model d'avaluació.

L'avaluació no pot continuar sent una qualificació numèrica que s'atengui al contingut d'un llibre o el que ha dit el professor. S'hauria de dur a terme durant tot el procés educatiu, i haurià de ser continua, sumativa i formativa, a més s'hauria d'afavorir la coavaluació i l'autoavaluació. L'alumne ha de ser conscient de les seves necessitats i avanços. De fet, l'avaluació ha de servir per recollir informació sobre com l'alumne va aprenent, com s'enfronta a les activitats i de quina manera s'aconsegueixen els objectius proposats pel dòcent.  Tal com apuntava en el meu blog sobre avaluació, aquesta ha de servir per a detectar els errors i conèixer quines han estat les dificultats durant el procés d'aprenentatge.

Des del meu punt de vista els futurs docents hem de ser capaces d'aportar estratègies i didàctiques d'aprenentatge, per a què l'escola sigui motivadora, que els alumnes s'involucrin i gaudeixin aprenent. Que es desenvolupin dins un entorn agradable, que creí ciutadans autònoms, lliures i participatius. En definitiva, entre tots hem d'aconseguir crear una escola: acollidora, integradora, respectuosa, creativa, motivadora,  heterogènia...

Me'n vaig en la frase de Francesco Tonucci: «l'escola ha de ser un lloc per gaudir, un espai on els alumnes siguin feliços», i amb aquest vídeo que hem creat les meves companyes Mar Pérez, Carme Ramis i jo, en poques paraules i unes quantes imatges definim  la nostra visió de d'educació.

La Senda cap a l'Aprenentatge on PhotoPeach
 

*Instagram i * twitter: eines educatives

Flickr:Brent Ozar

A la assignatura processos i contextos he descobert Instagram i twitter, de fet en cap moment m'havia interessat pel món de les xarxes socials. Ha estat la primera vegada que he utilitzat Instagram i el fet de poder realitzar fotografies instantànies i tenir la possibilitat de  penjar-les  a Facebook, Flickr, Twitter entre d'altres, ha suposat un gran descobriment per a mi.

Flicker:SoulRiser

Després d'haver analitzat que suposaria pel docent utilitzar aquestes eines, he arribat a la conclusió que,  poden ser de gran utilitat pel professor, encara que no es pugui utilitzar el mòbil dins l'aula, a través d'imatges capturades pot dur a terme diferents activitats a l'aula. Com ara: iniciar una redacció oral o escrita a partir d'imatges creades per a l'ocasió, fer presentacions de blogs, compartir fotos mentre els alumnes fan una activitat de grup etc.

Font pròpia: http://instagram.com/p/v0SBfJJeu-/?modal=true

La professora Lisa Highfillhttps  seria un bon model a seguir per a molts de 

docents, des de fa temps combina instagram i twitter per a incentivar els alumnes a 

l'autoreflexió i creació.

Quant a twitter, ens permet estar informats de les notícies més recents que ens 'interessen i a la vegada pot arribar a ser una eina d'auto promoció. I si em poso a pensar en la seva utilitat en l'educació, també la considero una bona eina tant per l'alumnat com pel docent. En el cas de l'alumnat,  en ser un instrument comunicatiu pot fomentar la lectura i l'escriptura entre iguals, sempre que els alumnes siguin majors de 14 anys, atès que està prohibida la seva utilització fins aquesta edat. Amb aquesta xarxa social es poden dur a terme a l'aula un gran nombre d'activitats, les quals igual que Instagram atorgarien als alumnes un paper actiu i això faria que se sentissin més involucrats en el procés d'aprenentatge.I en el cas del docent pot compartir informació, col·laborar debatre etc. entorn del món educatiu amb altres professionals i estudiants. El vídeo que mostro a continuació,  fa patent la seva versatilitat en el procés d'aprenentatge.



Encara que m'ha costat bastant treballar amb aquestes eines i sobretot amb Instagram, sóc conscient que és necessari conèixer-les per estar al dia. És una manera de connectar amb els alumnes i fer el procés d'aprenentatge més proper. Ambdós recursos són uns elements que poden ser motivadors per a despertar el seu interès per a una assignatura.

Les competències bàsiques comporten una nova mirada entorn de l'avaluació

Flickr:Daniel Lobo. Educación

Durant dècades l'objectiu de l'escola ha estat seleccionar els millors,  amb l'única intenció d'avaluar a l'alumne en funció d'unes proves de temes estandarditzats que, facilitessin l'arribada a la universitat. La introducció de les competències bàsiques ha suposat un canvi a l'hora de veure l'educació, el fet que aquestes vulguin impulsar un coneixement més transversal on una determinada disciplina aporti diferents coneixements, ha de  conduir a nous plantejaments educatius i a la creació de noves estratègies didàctiques d'aprenentatge. Tal com comentava en el meu blog «El perquè de les competències bàsiques», l'educació ha de crear ciutadans autònoms, crítics, actius i participatius.

Les competències bàsiques han suposat una nova manera de reflectir l'educació, educar per a la vida, ara bé aquestes no podran dur-se a terme si no es pense també en un canvi radical a l'hora de qualificar. Antoni Zabla i Laia Arnau en la «Idea Clave 11» del llibre «11 ideas clave: como enseñar i aprender competencias» apunten que: l'avaluació a l'escola hauria de dirigir-se a tot el procés d'aprenentatge. És  a dir, a les activitats que promou el professorat, a les experiències que realitza l'alumne i als continguts  d'aprenentatge. De fet el procés avaluador de les competències hauria de basar-se en mitjans que avaluïn el que ha après l'alumne i si li poden ser de profit per a la vida. Jose Luís Castillo, en el vídeo «Evaluación y calificación en el cambio educativo: que mirar como contarlo» manifesta que: s'ha de reinventar la funció de docent, i la manera més eficaç fer-ho podria ser a través de l'avaluació. Tal com comenta, estam davant un món canviant on el docent no pot estar al servei de la qualificació, no pot encasellar dins una determinada qualificació numèrica a un alumne per a la resta de la seva vida. No es pot avaluar en funció dels continguts d'un llibre o del que ha dit el professor, atès que els continguts d'una matèria poden expressar-se de diferent manera , sense haver de repetir literalment un determinat contingut.  Castillo proposa una avaluació de caràcter orientatiu que ajudi a l'alumne a saber quin camí prendre, individualitzada i participativa.

Actualment no ens aturem de buscar noves metodologies i recursos per allunyar-nos de l'educació tradicional ara bé després d'haver escoltat a Jose Luís Castillo i haver llegit «Avaluar per aprendre» de Neus Sanmarti, la qual opina que aprendre a avaluar-se,  és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre i ser més autònom. Doncs, queda patent que un dels principals canvis que ha de sofrir l'educació és,  revisar el sistema d'avaluació, no es pot seguir avaluant de la mateixa manera que fa vint anys. A l'hora de dissenyar l'aprenentatge s'ha de tenir en compte el perquè dels errors de l'alumne i quines han estat les dificultats. De fet com diu Sanmarti, si no canvia l'avaluació, no canviarà res.

#EdubateMA Les competencies basiques comporten una nova mirada entorn de l'avaluacio

• Una foto publicada por @dongwei45 on Nov 11, 2014 at 11:09 PST

És poden desenvolupar les competències bàsiques dins el currículum ?

https://www.flickr.com/photos/prometeopuebla/

En el meu blog anterior «El perquè de les competències?» comentava que les competències a Espanya encara es contemplen com un afegit més al currículum, en comptes que els continguts estiguin al seu servei. El món de la docència ha de tenir clar que les competències bàsiques són l'element central del currículum i ha de distanciar-se de la idea que són una qüestió merament formal, ja que han de ser l'objectiu de l'educació. La qual cosa implica replantejar el sistema educatiu, i no limitar-se a fer un llistat de competències, sinó que els docents han d'aprendre a desenvolupar-les i poder així atendre a les necessitat que plantegen: tals com el coneixement (saber), habilitats (saber fer), actituds i valors (saber ser). De fet tindran la consideració de bàsiques, aquelles que permetin a l'alumnat: assolir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Hem de partir de la base que les disciplines no són suficients per aprendre competències, s'haurien d'analitzar a quina àrea científica pertanyen cada un dels seus continguts. La qual cosa ens du a fixar-nos que alguns continguts tenen suport disciplinari però n'hi d'altres que depenen de més d'una disciplina (interdisciplinaris) i altres que no estan recolzats per cap disciplina (meta disciplinaris). Després de la lectura de la «Idea Clave 8 » del llibre 11 ideas clave: como aprender y enseñar competències de Antoni Zabala i Laia Arnau, ens adonem que per l'exercici competent de la dimensió personal és necessari el domini de molts d'aspectes dels quals el sustent teòric és molt dèbil o no existeix, igual que si ens aturem a analitzar l'exercici professional en contextos reals, advertirem que és necessari el coneixement de moltes habilitats i actituds que no formen part de cap disciplina. És per això que, una escola que vulgui educar en competències ha d'analitzar i revisar les diferents àrees i els seus continguts i la manera d'ensenyar-los. 

L'objectiu de l'educació no és transmetre informacions sinó provocar aprenentatges de competències, un estudiant pot tenir èxit acadèmic però pot tenir un fracàs personal i social. Ara bé, no hi competències si no hi ha disposició, pot haver-hi competència en potencia però no en acte, són tan importants els coneixements com les habilitats. El coneixement no arriba amb la capacitat de memoritzar més aviat amb la capacitat de raonar. Confucio deia que, aprenem fent: "escolto o oblido, veig i crec faig i comprenc". Com es poden desenvolupar les competències bàsiques? Segons Zabala i Arnau a partir d'unes variants metodològiques que incloguin: a més d'unes activitats determinades (classe expositiva, per descobriment, per projectes...) unes relacions comunicatives que facin que coneguin el seu paper (directius, participatius, cooperatius...), maneres d'agrupació a l'aula (gran grup, equips fixos o mòbils...), distribuir l'espai i el temps (racons, tallers, aules d'àrea...) un sistema d'organització dels continguts disciplinaris, interdisciplinari, globalitzador...) l'ús de materials curriculars (llibre de text, ensenyança assistida per ordinador, fitxes auto corregibles...) i procediments per a l'avaluació (de resultat, formativa, sancionadora...) Delors manifestà que: per millorar la qualitat de l'educació també ha de millorar la formació, la situació social i les condicions de treball del personal docent. El docent ha de ser un conductor intel·lectual adaptat a la vida moderna capaç de gestionar una heterogeneïtat de coneixement que aportin a l'alumne una visió crítica i reflexiva d'un món cada dia més globalitzat. 

Esta el sistema educatiu espanyol preparat per ensenyar transversalment?

Una foto publicada por @dongwei45 el Nov 11, 2014 at 4:49 PST

El perquè de les competències educatives?

El concepte competència va néixer en el món de les empreses i s'utilitzà per a definir els coneixements, habilitats i destreses que té un individu per a donar respostes eficients i ràpides als problemes que s'enfronta en un determinat context. Aquesta idea de competència en l'educació va ser definida en la Llei Orgànica d'Educació (LOE) el 2006 per a especificar unes noves estratègies i didàctiques d'aprenentatge que fossin útils per a crear ciutadans més autònoms, actius i participatius. Aquest objectiu que proposa l'escola innovadora, se centra més a fomentar una educació on l'alumne adquireixi un paper actiu en el procés d'aprenentatge. És per això que el terme competència inclou tant sabers teòrics com a pràctics de la mateixa manera que les actituds. El projecte DeSeCo, OCD (2002) classifica les competències clau en tres nivells. «la interacció entre un grup socialment heterogeni, actuar de forma autònoma i utilitzar les ferramentes (cognitives, socials i físic) de forma interactiva». L'Informe Delors de la UNESCO (1996) «La educación encierra un tesoro» estableix quatre pilars fonamentals en el món educació: aprendre a ser, aprendre a conèixer, aprendre a fer i aprendre a conviure.

Imatge extreta de Flick que és Wiki Commons (link)

Les competències bàsiques no només es centren en les aules, sino que es tenen en compte les relacions personals que s'estableixen, la comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa, professors, alumnes, famílies etc. Ara bé no sempre és fàcil dur-les a terme, atès que els centres es troben amb un currículum que complir, on cada vegada hi ha més continguts per assolir, i això fa que el professor es trobi saturat i frustrat per a la quantitat de coneixement que l'alumne ha d'aconseguir; amb el llibre com a instrument bàsic, el qual resulta molt difícil acabar dins el termini escolar i a més condiciona l'autonomia professional. No hem d'oblidar que venin d'un sistema educatiu propodèutic i selectiu amb uns conitinguts tancats, el qual obligava als alumnes a memoritzar un gran nombre de continguts adreçats a uns estudis universitaris.

Per tant hem de lluitar per una educació que formi a  estudiants implicats i entusiastes, que es puguin desenvolupar en funció de les seves possibilitats i habilitats. Que arribin a adquirir un pensament crític, que els ajudi a qüestionar les estructures de la societat mentre que l'educador es limiti a acompanyar-los i a guiar-los, proporcionant-los els elements necessaris per a què es desenvolupin com a un ciutadans  lliures  i autònoms que, sàpiguen donar respostes als problemes que la vida quotidiana  els hi presentarà. Tal com comentava en el meu blog  Les competencies,  el Doctor en Sociologia Rafael Feito Alonso manifestà que: " L'escola ha de formar persones amb capacitat per aprendre permanenment, lectors inquietuts, ciutadans participatius i solidaris, pares i mares implicats, treballadors innovadors i responsebles..."  encara que considera que les competències a Espanya es contemplen  com un afegit més al currículum, en comptes que els continguts estiguin al servei de les competències.

El llibre de text 'és el curriculum #edubateMA

Una foto publicada por @dongwei45 el Oct 10, 2014 at 8:32 PDT

El rol del professorat

Les noves tecnologies han passat a formar part de les nostres vides i, de la mateixa manera han entrat a les aules. El professor no pot viure aliè al que passa al seu voltant, això fa que contínuament es trobi davant nous reptes a desafiar. L'entrada de les TIC a l'educació ha comportat canvis importants dins del món docent, i això ha fet que el rol del professor s' hagi vist modificat. Que hagi tingut que actuar a gran velocitat, per  adaptar-se als nous discursos i estratègies que han implicat les noves tecnologies. El professor ha hagut de reciclar-se per  poder actuar com orientador i facilitar a l'alumne l'ús d'aquests recursos i eines informàtiques, i així guiar-lo dins aquesta nova manera de concebre l'aprenentatge.

 I dic nova manera de concebre l'aprenentatge, perquè l'era digital o Societat del Coneixement, ha set un element fonamental pel pas de l'escola tradicional a la escola constructiva. EL sistema d'aprenentatge carregat de continguts fets i principis tancats, on el professor era l'element actiu,  que a través de la retòrica transmetia el coneixement, ha esdevingut a un sistema educatiu constructiu, ple de procediments, actituds i recursos diversificats. El llibre de text ha deixat de ser significatiu davant l'ampli ventall de possibilitats que han aparegut per  ampliar el coneixement, com ara: videos, articles on line, simulacions, construccions de Second Life, Museus virtuals etc. 

 L'aparició de les TIC han aportat una nova visió de la realitat, l'estudiant interactua amb diversos investigadors i el professor acaba convertint-se en un arbitre a l'hora de gestionar el coneixement. Tal com apunta Holderein «els professors es limiten a compartir el coneixement que passa ». Santos Guerra en el seu blog « Ser docente", opina que el millor professional és el que millor manipula els materials amb els quals treballa, però en la docència és el que millor els llibera. (.http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2012/10/20/ser-docente-i/)

Imatge: Karmapeiro.Wordpress.com

Si observem el model TPACK  ens adonem que l'educació ha de participar d'uns continguts pedagògics tecnològics per a poder transmetre el coneixement amb una major eficiència i fer front al poder que exerceixen els mitjans de comunicació, Internet, discoteques, drogues, alcohol entre els adolescents. El docent es troba davant el repte d'haver de seduir als alumnes amb diferents metrologies i recursos. És el final del professor que treballa dins una comunitat tancada amb uns recursos limitats. Ara el docent es troba davant una multiplicitat de recursos que moltes vegades es fan difícils                                                                               de gestionar.